The Project Gutenberg EBook of Visions & Cants, by Joan Maragall
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of
the Project Gutenberg License included with this eBook or online at
www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you'll have
to check the laws of the country where you are located before using this ebook.
Title: Visions & Cants
Author: Joan Maragall
Release Date: June 25, 2016 [EBook #52409]
Language: Catalan
Character set encoding: UTF-8
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK VISIONS & CANTS ***
Produced by David Starner and the Online Distributed
Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This book was
produced from scanned images of public domain material
from the Google Books project.)
VISIONS & CANTS
JOAN MARAGALL
VISIONS
&
CANTS
[Illustration]
BARCELONA
TIP. «L’AVENÇ»: RONDA DE L’UNIVERSITAT, 20
1900
VISIONS
EL MAL CAÇADOR
La missa matinal
la diuen allà dalt
aixís que s fa de dia.
La missa de l’Estiu
el capellà la diu
am les portes obertes.
S’oeix de tots costats
quan enflaira ls serrats
el ginestar de Corpus.
El caçadô s daleix:
De fòra estant la oeix
amb un genoll a terra.
Al bon punt d’alçar Déu,
li bóta allà al bell peu
la llebre endiastrada.
S’esventa l goç lladrant,
la llebre fuig botant,
i el caçadô al darrera.
«Corres i correras.
Mai més t’aturaras.»
Aquesta és la sentencia.
«Doncs, corro i correré.
Mai més m’aturaré.
Alegra és la sentencia.»
S’allunyen amb el vent,
perdent-se en un moment
els crits, la fressa, el rastre…
Passen dies i nits…
Pels marges reflorits
ha tornat Corpus Christi.
La missa matinal
la diuen allà dalt:
les portes són obertes.
En un vent de visió
passa l mal caçadô
entre lladrucs i fressa.
Se gira i veu l’altâ,
i al peu el capellà,
i en alt veu l’hostia candida.
Passa i es perd al lluny…
La boirina de Juny
cenyeix l’horitzó immobil.
Roden les estacions,
revénen els plançons:
cada any, cada any ve Corpus.
Cada any torna a passar;
cada any torna a mirar,
cada any, la missa augusta.
Cada any els capellans
tenen més cabells blancs
i aixequen més els braços.
Cada any l’hostia s va alçant,
el temple s va aixafant
i l’hostia puja, puja…
Passen més anys i més,
el capellà no hi és:
l’hostia va sola en l’aire.
Amunt… amunt… amunt…
La volta perd el junt,
la llum del cel s’hi filtra.
L’hostia s’hi va acostant…
El temple s va esquerdant…
El caçador no para.
Ve un any, la volta cau
i s’obre l gran cel blau
damunt de l’hostia blanca,
que s’alça lentament…
Al ser l’estiu vinent
floreix el temple en runes.
Sen va pujant al cel…
El caçadô, amb anhel,
cada any, cada any la mira.
L’hostia, per’nâ al zenit,
té l’espai infinit,
i ell, per caçâ, encisat,
té l temps, l’eternitat.
JOAN GARÍ
I
A la montanya miracle
una llegenda ha florit:
la llegenda del diable
i de Fra Joan Garí.
Fra Joan fa penitencia
enfilat a dalt d’un cim.
Li duien una donzella
que tenia ls mals esprits.
Montserrat, montanya santa,
la montanya de cent cims.
II
Fra Joan dintre la cova
estava fent oració:
Riquilda se li presenta
vestida de temptació.
Fra Joan clou les parpelles,
més la veu contra-claror.
Montserrat és ple de boira:
Riquilda és un raig de sol.
III
Després del pecat tant gran
ell resta boca-terrosa.
Riquilda és timbes avall,
Montserrat és nèt de boira.
Fra Garí veu els abims
i les cames li tremolen.
Si prova de redreçâ-s
cau de mans una altra volta.
Joan Garí ja no és un sant,
Joan Garí ja no és un home,
que és una fera dels camps
que per Montserrat pastora.
IV
Al cap d’anys de terrejar
sent una veu d’ignocencia:
«Aixeca-t, Joan Garí:
la teva sort és complerta:
ja pots alçâ ls ulls al cel,
que ja ls tens prou plens de terra.»
Joan Garí s’alça de mans
com un ós quan se redreça.
EL COMTE ARNAU
I
Els timbals de l’orgia ofenen l’aire
de l’hora matinal, que encara guarda
les quietuts de l’aire de la nit.
I surt dalt de cavall el comte Arnau,
que porta la capa blanca
i va a veure a l’abadessa
del convent de Sant Joan.
Els pastors, per les montanyes,
tots de lluny guaiten com passa;
els pagesos tots tremolen…
«És el comte Arnau!»
II
Adalaisa, l’abadessa,
l’espera mig desmaiada.
Ell travessa la capella
am la barba escabellada
de l’orgia de la nit.
Passa, i la deixa tota profanada…
I entra rialler en la cambra d’Adalaisa.
Adalaisa mig-riu i està contenta;
té la cara carnosa i molt afable,
i un xic de sota-barba arrodonida,
i un clot a cada galta.
III
--Treu-te la capa,--li demana ella.--
Treu-te la capa, que t veuré més gran.
--Treu-te tu l manto, que t veuré més bella.
--No, que só l’abadessa de Sant Joan.--
Canta una alosa de la part de fòra,
per la finestra entra l sol brillant,
el cel és blau i resplendenta l’hora:
el comte i l’abadessa s van mirant.
--Treu-te tu l manto, que t veuré més bella:
sense toca t voldria i sense vel.
--De genolls jo t voldria en la capella:
tant gloriós, faries goig al cel.
--Prô a mi l cel no m fa goig més que si l miro
desde la terra sobre meu obert:
me plau trobar-lo, quan els ulls hi giro,
buid i silenciós com un desert.
El cel és el repòs de la mirada,
i és el repòs del braç i el pensament;
per xò, ajegut a terra, el cel m’agrada
i m’adormo mirant-lo fixament.
--Altre cel és per mi la tenebrosa
capella ont un altar brilla tot sol:
el còs humiliat sobre una llosa,
l’ànima deslliurada aixeca l vol.
I de la terra i d’aquest món s’oblida,
sospirant per la mort que ha de venir.
--En tos llavis groixuts, de mort al dir,
com hi oneja suaument la vida!
--Més, són fang. Quan per sempre s’hauran clos,
vindran els cucs i sen faran pastura.
Vull amagrî ls meus llavis i el meu còs
per fer-me tornar l’ànima més pura.--
Canta una alosa de la part de fòra,
per la finestra entra l sol brillant,
el cel és blau i resplendenta l’hora:
el comte i l’abadessa s van mirant.
--Adalaisa, tu que ets tant vividora
i que ls ulls els tens plens de voluntat,
i aquesta avida boca prenedora,
i en els teus aires tanta majestat,
com és que ara malparles de la vida,
per la que estas tant fortament armada?
No t’escau la mirada esmortuida
sota l’arc de la cella ben poblada.
Escaurà bé a tes palides germanes,
tristos còssos per sempre immaternals:
per elles són les fantasies vanes
de vagues resplendors celestials.
Però tu, performada criatura,
delicia de la terra, torna al món!
Romp el cordó que injuria ta cintura!
Arrenca-t, Adalaisa, els vels del front!--
I avança Arnau hermosament; prô s gira
airosa ella an el Sant Cristo nu,
i, signant-lo an el comte, li diu:--Mira:
aquest encara és més hermós que tu!--
Canta una alosa de la part de fòra,
per la finestra entra l sol brillant,
el cel és blau i resplendenta l’hora:
el comte i l’abadessa s van mirant.
IV
Totes les veus de la terra
criden contra l comte Arnau
perquè, volent a Adalaisa,
séns ella se n’ha tornat.
«Fill de la terra,--fill de la terra,
comte l’Arnau:
per una imatge
t’has deturat,
per un cadavre,
tu que n fas tants!»
«Com el Sant Cristo--no n’he fet cap.»
«Què té l Sant Cristo?--Què té l Sant Cristo,
comte l’Arnau?
És fusta morta:--no pot brotar.»
«Ai, sí, que brota!--Ai, sí, que brota!
Valga-m Déu val!
Quina mirada--ella li ha dat!»
«Quina mirada,--quina mirada,
comte l’Arnau,
quina mirada--deu havê estat!»
Ell vol esclafir la rialla,
fa un gran crit i arrenca l plor.
Al rugit del plor que arrenca
clamorós el comte Arnau,
totes les veus de la terra
se dispersen udolant.
V
Nit!… Tota l’hermosura d’Adalaisa
jeu adormida als peus del Cristo nu.
Arnau segueix pacient un camí negre
per dins de les montanyes silencioses.
Per damunt de la volta hi passa un riu
una estona… Després se perd i calla…
L’Arnau de sota terra surt al porxo.
Va cercant a Adalaisa entre les celdes
i la veu que adormia sa hermosura
tota ajeguda als peus del Cristo nu,
sense vels, sense toca, sense manto,
séns gesto ni defensa… Allí, adormida.
Té una gran cabellera molt frondosa.
«Quins cabells més sedosos, Adalaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc
se li amoroseix tota la cara
com reflectant el pas serè d’un somni,
fins que mig-riu molt dolçament. Li vola
una estona l somrís entorn dels llavis.
«Quins llavis amorosos, Adalaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
Un gran sospir travessa l dormir d’ella
com onada del mar, i s’aquieta.
«Quin pit sospirador tens, Adalaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
Més quan ella obre ls ulls, ell desencanta-s,
la pren amb un braçat i se l’emporta.
Quan surten a camp ras se fa de dia.
VI
Totes les veus de la terra
aclamen al comte Arnau
perquè de la fosca prova
ha sortit tant triomfant:
«Fill de la terra,--fill de la terra,
comte l’Arnau,
ara demana,--ara demana:
què no podras?
--Viure, viure, viure sempre:
no voldria morir mai;
ser com roure que s’arrela
i obre la copa en l’espai.
--Els roures viuen i viuen,
prô també compten els anys.
--Doncs, vull ser la roca immobil
entre sols i temporals.
--La roca viu sense viure,
que res la penetra mai.
--Doncs, la mar somovedora
que a tot s’obre i dóna pas.
--La mar s’està tota sola,
i tu vas acompanyat.
--Doncs, ser l’aire quan l’inflama
la llum del sol immortal.
--Prô l’aire ni l sol no estimen
ni senten l’eternitat.
--Doncs, ser home sobre-home,
ser la terra palpitant.
--Seras roure, seras penya,
seras mar esvalotat,
seras aire que s’inflama,
seras astre rutilant,
seras home sobre-home,
perquè n tens la voluntat.
Correras per monts i planes,
per la terra, que és tant gran,
muntat en cavall de flames
que no set cançarà mai.
El teu pas farà basarda
com el pas del temporal.
Totes les veus de la terra
cridaran al teu voltant.
Te diran ànima en pena
com si fossis condemnat.»
VII
«Tota la nit l’he cridada
i encara no ha obert els ulls.
No ls obris ara, Adalaisa,
que l mig-dia no és per tu.
El mig-dia no és per tu,
de cara al cel en mos braços.
Nit i dia i tot per mi,
que miro al dret dels meus passos!
Tu desclouras les parpelles
quan el cel s’haurà enfosquit.»
…
Al punt de la mitja nit
Adalaisa obre ls ulls a les estrelles.
«Arnau, que m puges al cel?
--El nostre cel és la terra.
--Ont anem, Arnau?--Pel món.
--Prô jo miraré al cel sempre.
--Jo l miraré en els teus ulls
cada nit quan te despertis.
--Jo am mos ulls t’alçaré al cel.
--La carga del teu còs m’aferma a terra.
--Mos ulls faran lleu mon còs.
--Tota tu ets d’eterna dura.
--Els meus ulls són cel en flor.
--I el teu còs fruita madura!»
VIII
El comte Arnau no s lleva,
tampoc no sen va al llit,
que corre i corre sempre,
i sempre am més dalit.
No segueix nord ni via,
que va d’ençà i enllà.
Arreu on passa, mira:
no s cança de mirar.
No hi ha res que l deturi,
que corre com el vent:
si algun destorb l’afronta,
l’abat d’un cop rient.
Per xò va deixant rastre
de plors i de renecs;
prô ls seus grans crits de «juli!»
ofeguen clams i precs.
IX
Aquella nit els ulls de l’Adalaisa
se van omplir d’una pietat tant gran
que l comte Arnau s’hi va encisâ una estona,
oblidat dels seus passos. Aviat
va sentir no tocar de peus en terra.
Quin esglai! Va llençâ un gran crit d’esglai.
Totes les veus de la terra--s’hi van arremolinar;
prô desseguida
l’infant pesà en el ventre d’Adalaisa
i els va tornâ a la terra. I digué Arnau:
«Com s’ha espessit ta figura!
La boca t surt enfòra avida i dura:
demana per l’infant.
S’ha desformat ta cintura
i el teu esguart al cel és menys brillant.
Ja t lliguen a la terra prou forts llaços…
Doncs en la terra t deixo… I, ara, adéu.
--Arnau, si jo era teva, no eres meu?
--Jo soc sols dels meus braços i els meus passos.»
X
A punta de dematí,
les monges del monestî,
que dies ha l’havien soterrada,
varen trobâ a la morta fòra l sot,
que tomava la rosada.
L’ESTIMADA DE DON JAUME
I
Don Jaume té una estimada
que ben jove l va emprendar.
L’estimada de Don Jaume,
una terra sobre l mar.
No més de sentir parlar-ne
ja n va quedâ enamorat.
Diu als barons que l’ajudin,
que la vol anâ a cercar.
Mentre ls barons treuen comptes
Don Jaume va a mirâ al mar.
De tant mirar-hi i mirar-hi
en surt un estol de naus,
en surt un estol de veles
que tot el mar n’era blanc.
Don Jaume somriu i hi entra;
l’estol mar endins sen va.
II
A l’hora que l sol va a pondre-s
Mallorca veu l’aimador
que ve dret damunt la barca,
els ulls encesos d’amor.
L’illa s torna tota roja
i el cap del rei nimbat d’or.
Ell, quan posa l peu en terra,
ja sen sent conquistador.
En terra posa la planta
i en el cel l’esguart piadós.
La terra la vol pel cel,
el rei Jaume d’Aragó.
Per xò és alt de més alçada
que no tots els seus barons,
i per xò ls ulls li blavegen,
i per xò té l cap tant ros.
III
Tota la nit ha vetllat,
i quan veu l’alba esclarida
alça l’espasa real
boi cridant: _Santa Maria!_
Tots els cavallers s’aixequen,
més els raca l’embestida.
«Vergonya, barons, vergonya!»,
clama l rei en santa ira;
i com fera celestial
entra al combat i els hi atia.
Fou llavors que ls sarrains,
amb ullada estemordida,
van veure a l’host catalana
com mai ningú més l’ha vista,
i al blanc cavaller Sant Jordi
lluitâ en nostra companyia.
IV
«Mallorca, dó-m menjâ i beure,
que m seran dolços tos fruits.
Ara que t’he fet ben meva,
bé puc gaudir-me de tu.
Que n’és de bona la terra!
Com li escau el cel damunt!
Com més terra, més cel sobre;
com més cel, més quïetut.»
Així a soles se parlava
aquell vespre l rei august,
i entre ls morts de la batalla
s’adormia am sòn segur.
V
Sempre més hi ha pensat
en Mallorca cristiana:
ni ls grans amors de Valencia,
ni ls de Murcia, ni cap altre,
li han fet perdre la memoria
de la dolça illa daurada.
«Tinc un regne sobre l mar
com no l té cap rei d’Espanya»,
murmura sovint el rei,
mig-rient i ple d’ufana.
I quan han passat molts anys
i és un vell de barba blanca,
encara li riu als ulls
la conquesta jovençana;
i quan, camí de Poblet,
dins de Valencia finava,
va girâ-s de cara al mar
cercant l’amorosa platja,
i va morir mig-rient,
pensant que se n’hi anava.
LA FI DEN SERRALLONGA
--Pare, absoleu-me: só cançat de viure.
--T’escomet a bona hora l cançament.
La teva via s’ha acabat i ets lliure
d’anar-ten al repòs eternalment.
Més, abans d’adormir-te i reposar-te,
cal que t recordis dels teus grans pecats:
tots aquells que jo puga perdonar-te,
també de Déu seran-te perdonats.
--El primer pecat meu és l’orgull, pare:
jo só aquell que he tingut un rei al còs;
mai he pogut sofrir que algú m manara:
fer la llei a tot Déu era l meu goig.
Per xò he tingut tant odi al rei d’Espanya
i li he fet la guerra jo tot sol.
Ell la terra ns ha omplert de gent estranya
i manar-nos-ho tot és lo que vol.
Doncs, jo li he dit: «No m plau!» I, via fòra!,
he anat pel món com m’ha vingut a plaê,
he fet lo que he volgut, lliure a tot’hora,
i no he obeit llei, ni rei, ni re.
I, tant se val!, és una bella cosa
fer tremolâ a tot-hom i estar segû!
Cap respecte en ma via m’ha fet nosa,
mai he abaixat la testa per ningú…
--Més, ara…
--Més, ara, que ja sé que compareixo
en presencia de Déu omnipotent…
--Ten penedeixes?
--Sí, men penedeixo.
--Doncs, sia-t perdonat.
--Amén, amén…
--Quin altre pecat tens?
--La ira, pare.
Quan m’encenc no tinc fre ni aturadô,
me giro contra l món, Déu i sa Mare,
i tot voldria dur-ho a destrucció.
Pare, he estat crudel: moltes vegades
m’he delitat vegent rajar la sang;
he vist alçar-se a mi mans ajuntades
i segar-se genolls caient al fang.
I jo me n’he rigut, perquè m plavia,
i, podent perdonar, no he perdonat…
És una cosa dolça i fa alegria
veure un ’nemic als peus ben manillat!
I fer mal! I fer mal! Allò era viure:
destruir sols per gust i per voler,
sentir plorâ a tot-hom i poder riure…
Ser com rei de dolor… És bell, a fe!
--Fill meu! Fill meu! Això és massa malesa;
això és un mal esprit que tens al còs:
encara n parles am la vista encesa,
en foc d’infern!…
--No, no!… Ja ve l repòs.
Doncs, ara que ja sé que compareixo
en presencia de Déu omnipotent…
--Ten penedeixes?
--Sí, men penedeixo.
--Doncs, sia-t perdonat.
--Amén, amén…
--També he tingut enveja i mala bava
per corrompre la gloria dels demés:
allí on jo he conegut que no arribava,
no he volgut que cap altre hi arribés.
D’aquell que m feia ombra o bé respecte,
m’he gaudit fent-ne córrer males veus,
i, tot fingint-li acatament i afecte,
li anava segant l’herba sota ls peus.
De lo que no he entès n’he dit mentida,
dels fets més grans que ls meus n’he dit rampells,
he volgut sols un pes, sols una mida:
la meva: els que n passaven, pobres d’ells!
Rebaixar, rebaixar, fins que s confonga
tot-hom en un mesquí i humil estol,
i al damunt en Joan Sala i Serrallonga,
sent més que tots i governant tot sol.
--Més, ara…
--Més, ara, que ja sé que compareixo
en presencia de Déu omnipotent…
--Ten penedeixes?
--Sí, men penedeixo.
--Doncs, sia-t perdonat.
--Amén, amén…
--He estat avar: mai he tingut de sobra,
sempre he anat per més al camí ral;
per molt que posseís, sentia-m pobre
i am la por d’anâ a raure a l’hospital.
Ai! La cobdicia no m deixava viure,
era ruí pels altres i per mi:
per un parell de bous, per una lliura,
hauria fet déu hores de camí.
Veure-m dinê apilat m’aconsolava,
més fruir no podia-n altrament
que pensant a quants altres els mancava
allò que era per mi un bon passament.
«Això és ben meu,--pensava;--això no falla:
els altres, si miseria o fam vingués,
que s pengin!» I, llavores, ni una malla
hauria dat a un pobre que passés.
--Més, ara…
--Més, ara, que ja sé que compareixo
en presencia de Déu omnipotent…
--Ten penedeixes?
--Sí, men penedeixo.
--Doncs, sia-t perdonat.
--Amén, amén…
--La peresa, la gola i la luxuria
ben cert que foren mos pecats més xics;
prô algun cop m’ha plagut deixar la furia
dels combats, lluny d’amics i d’enemics.
Me n’anava a fer cap a la masia
oblidada en el fons d’alguna vall,
i m’entaulava en bona companyia,
menyspreant tota lluita i tot treball.
Llavores jo men reia de la guerra
i dels meus que s batien, cap-cigranys!,
i tant se men donava que la terra
la manessin els propris o ls estranys.
Ben menjat, ben begut, plavia-m jeure
a bona ombra per fer la mig-diada,
cantant cançons d’amor que fan distreure,
o escoltant els aucells en la brancada.
Si llavores passava alguna moça
revinguda de còs, jo la cridava,
ella venia a mi, la deshonrava,
i encara sen tenia per ditxosa.
--I goses riure?
--Era cosa bona…
--Més no ho és pas a l’hora de la mort.
--Bon menjar, bon oblit i jeure am dòna:
mai havia trobat millô aconhort.
--Més, ara.…
--Més, ara, que ja sé que compareixo
en presencia de Déu omnipotent.…
--Ten penedeixes?
--Sí, men penedeixo.
--Doncs, sia-t perdonat.
--Amén, amén.…
--I el tracte am na Joana, no és injuria
que clama també a Déu Nostre Senyô?
Acusa-t!.…
--Pare, no: no fou luxuria,
sinó una veritable estimació.
És cert que jo en ses carns moltes vegades
hi he enterrat tant de força i de volê!
Més eren llaç d’amor ses abraçades
i coronat de seny son front serè.
La Joana m’ha estat reina i esclava;
molts cops ella pensava per tots dos;
quan jo estava adormit, ella vetllava;
ella m’ha fet valent i poderós.
M’ha ajudat am l’esguart, am la paraula;
si ha calgut, am la força del seu braç;
cada mig-dia m’ha llescat pa a taula
i cada vespre m’ha alegrat el jaç.
En paga, jo li he estat amant sol·lícit.…
D’això també me n’haig de penedî?
--Fou un amor desordenat i il·lícit!
--Doncs… tant se val!… men penedeixo, sí!
--Tens algun pecat més dins teu?
--No, pare.
--De tots els que m’has dit i els que has comès
contrit demanes perdó a Déu?
--Sí, pare.
--I et sap greu de tot d’haver-lo ofès?
--Sí.
--Doncs, en nom de Déu omnipotent.
Pare, Fill i Esperit Sant, t’absolc. Amén.
…
--Moriré resant el credo;
més digueu an el butxí
que no m mati fins i a tant
que m’hagi sentit a dî:
«Crec en la resurrecció de la carn».
INTERMEZZO
_A la Mare de Déu de Montserrat_
_Ben d’a la vora--volia veure-us,_
_oh Verge negra--del blanc vestit!_
_Al vostre estrado--avui pujava,_
_i us he guaitat de fit a fit_
_la dolça cara,--que m’ha deixat--tot enternit._
_Més lluny us miro--quan a la tarda_
_canten els monjos--i els escolans,_
_i eixint del temple--m’hi giro encara,_
_i encara us miro--més lluny que abans._
_A vostra casa--m’aficïono_
_i us hi entro a veure--sempre que hi passo,_
_com els aimants._
_Surto de cara--a les vostres penyes_
_i en cada una--veig un ensaig_
_de vostra imatge… Sou gracïosa,--penya entre penyes:_
_reina us en faig._
_Cerco entre elles--els camins vostres--i me n’hi vaig._
_Els camins vostres--són plens de boira:_
_per los esquinsos--guaita l cel blau.…_
_No més hi trobo--rebolls i mates_
_que humils floreixen--en mig la pau._
_i aquelles bolves,--que n diuen_ angels
_i que s’hi assemblen--per lo silenci--del vol suau._
_Com me cor-prenen--els singles vostres!_
_Com m’esvaeixen--vostres abims!_
_Les aus que hi volen--són aus xiquetes,_
_les fonts que hi neixen--són regalims;_
_entre la boira--són cims de gloria--els vostres cims._
_Tot jo m’encanto,--no sé l que m passa:_
_les vostres penyes--m’han encisat._
_…_
_Més, quan me giro--de cara enfòra,_
_l’esprit me fuig de Montserrat._
_La cançó de Sant Ramon_
_cantada per una russa_
_«La Mare de Déu--un roser plantava»,_
_l’immobil donzella--cantava encisada,_
_els ulls admirats--del propri miracle,_
_en llavis eslaus--la mèl catalana._
_«D’aquell sant roser--naixia una branca.»_
_Cantava cançons--de la meva mare,_
_que quan jo era infant--ja me les cantava,_
_i ara que soc gran--les canta l’eslava._
_«Nasqué Sant Ramon,--fill de Vilafranca.»_
_Si sap lo que diu,--no sap lo que alcança,_
_i canta indecisa--la suau cançó estranya,_
_ull-presa del flam--que encén en els altres._
_«Confessor de reis,--de reis i de papes.»_
_La canta d’aprop--i sembla llunyana._
_Llunyana la veig--i encara allunyar-se._
_La veig que sen va--per l’estepa blanca,_
_cantant Sant Ramon,--fill de Vilafranca._
_«La Mare de Déu--un roser plantava.»_
_Setembre 1895_
_En la mort d’un jove_
_Ten vas anâ amb aquell ponent dolcissim.…_
_Caigueres, lluitadô, al marxâ a la lluita._
_Somreies a la força dels teus muscles_
_i glaties per guerres i corones,_
_i tot de cop t’has esllanguit per terra_
_amb els ulls admirats.…_
_Ai, la Mort, i que n’ets d’embellidora!_
_Aquell teu primer vel, quan el llençares_
_damunt de l’heroe en flor, tots somriguerem_
_sota ls plors estroncats, que una serena_
_va començâ a regnâ en el pit i el rostre_
_del moribond. L’halè anava i venia_
_suaument emperesit, fins que esperàrem.…_
_I no tornà.… Llavores esclataven_
_més alts els plors al Cel.… Ell ja no hi era.…_
_Prô a fòra, al camp, era un ponent dolcissim.…_
_Octubre 1895_
_Els Reis_
_Aquesta nit han passat_
_i han posat la mà als balcons.…_
_Els somnis dels infantons_
_han granat._
_Cap a Orient sen van tornant_
_a llur reialme confús,_
_a regnar-hi tot pensant_
_en Jesús._
_Heu sentit avui el chor_
_matinejador dels nens?_
_Heu sentit el rastre d’or,_
_mirra, encens?_
_Sol solet…_
_Quan jo era petit_
_vivia arraulit_
_en un carrer negre._
_El mur hi era humid,_
_prô l sol hi era alegre._
_Per’llà a Sant Josep_
_el bon sol solet_
_lliscava i lluïa_
_pel carreró estret._
_En mon còs neulit_
_llavors jo sentia_
_una esgarrifança_
_de goig i alegria._
_Dimecres de Cendra_
_A una noia_
_No t facis posar cendra,--no t facis posar cendra,_
_patró de joventut,_
_que no té res que veure--la mort, la cendra, am tu._
_No entelis am_ mementos
_ton front rosat i pur._
_Tu no has pas d’havê esment--de la trista paraula_
_que diu el sacerdot_
_girant-se de la taula._
_Que aquest color rosat--que duus al front i als llavis_
_no t’ha sigut donat--per cendrosos agravis,_
_que t’ha sigut donat,_
_verge de la sang tendra,_
_per uns altres esblaims--que no són pols ni cendra._
_1896_
_Lo Diví en el Dijous Sant_
_En memoria d’un amic_
_Avui he sentit lo Diví_
_en el camp, en el vent i en les plantes,_
_i en la majestat--de les pedres santes_
_que s’alcen en temple--al mig del camí._
_Avui he sentit--que dura la vida_
_més enllà dels còs--i dels seus sentits:_
_he vist un vellet--am cara entendrida_
_i alegres infants--de sobte entristits._
_He vist uns guerrers--armats punta en blanc_
_davant d’un anyell--rendir les espases,_
_he sentit les brases_
_de l’Amor Diví--en el Dijous Sant._
ENDREÇA
_Senyor! Deu consol al qui plora_
_i torneu-li l plô al qui no pot plorar,_
_i doneu-li pau a l’ànima inquieta_
_perquè us sapiga esperar._
_1897_
_L’aufabrega_
_Aquesta mata olorosa_
_de la nit de Sant Joan_
_llença flaira, silenciosa,_
_entremig de la bravada_
_de la nit incendiada_
_per tants focs que s van alçant._
_Entremig dels nuvols roigs,_
_el cel blau i les estrelles;_
_entremig dels crits de goig,_
_remoreig de fontanelles,_
_i entre l baf esbojarrant,_
_una flaira s va escampant_
_fresca, suau i candorosa:_
_les aufabregues la fan:_
_són les mates oloroses_
_de la nit de Sant Joan._
_Donzelles enamorades_
_d’un nuvi esdevenidor,_
_escabelleu les aufabregues_
_perquè facin més olor._
_L’aufabrega escabellada_
_és un encenser violent_
_que al llençar la flaira enlaire_
_augmenta l’encantament._
_Quina olor més fresca i forta,_
_ara que ls focs ja sen van!_
_Sant Joan, obriu la porta_
_perfumada del Llevant!_
_I en el mati d’aures blanes_
_l’aufabrega trobarà_
_altres aromes germanes_
_que la nit fan oblidâ._
_1897_
_A montanya_
_M’agrada l balcó gran de la muralla_
_quan la gent de la vila hi va a badar_
_i amb ull ja quasi incommobible aguaita_
_el pas de la llunyana tempestat._
_Passa la tempestat esgarrifosa_
_per damunt de la serra allà al davant,_
_tremolant de llampecs, silencïosa_
_per la gent de la vila i la del pla._
_Com hi deu ploure en les profondes gorges_
_i en els plans solitaris de les valls!_
_Prou l’huracà ls açota aquells cims nusos_
_i peta l’aigua en aquells rocs tant grans;_
_s’astoren els remats, el pastor crida,_
_i algun abet cau mig-partit pel llamp!_
_Però en el balcó gran de la muralla_
_no se sent res: la gent hi va a badar,_
_i amb ull ja quasi incommobible aguaita_
_el pas de la llunyana tempestat._
_Puigcerdà, 1897_
_Després de la tempestat_
_Quan s’esqueixen els nuvols sobre l cel_
_la ciutat surt rient de la tempesta,_
_regalant d’aigua lluminosa arreu,_
_remorejant de nou en sons de festa._
_Recomença l remor en la ciutat_
_i en el rostre dels homes l’alegria:_
_els nuvols sobre l cel s’han esqueixat,_
_la tenebrosa nit torna a ser dia._
_Cadascú alça ls ulls per si retroba_
_la gran blavor del cel, tant oblidada!_
_Beneita sies, tempestat passada,_
_perquè fas alcà ls ulls a la llum nova!_
_1897_
_La nit de la Purissima_
_Quin cel més blau aquesta nit!_
_Sembla que s vegi l’Infinit_
_en tota sa grandesa,_
_en tota sa dolcesa;_
_l’Infinit sense vels,_
_més enllà de la lluna i dels estels._
_La lluna i els estels brillen tant clâ_
_en el blau infinit de la nit santa,_
_que l’ànima s’encanta_
_enllà…_
_Aquesta nit és bé una nit divina:_
_la Purissima, del cel_
_va baixant per ’quest blau que ella il·lumina,_
_deixant més resplendors en cada estel._
_Per la nit de Desembre ella devalla,_
_i l’aire s’atempera, i el món calla._
_Devalla silenciosa…_
_Ai, quina nit més blava i més hermosa!_
_1897_
_L’ànima de les flors_
_Aquelles dues flors que hi ha posades_
_al mig del caminal,_
_qui és que les hi deu haver llençades?_
_Qui sia, tant-se-val._
_Aquelles dues flors no estan pas tristes,_
_no, no: riuen al sol._
_M’han encantat així que les he vistes_
_posades a morir, més sense dol._
_«Morirem aviat, lluny de la planta,--_
_elles deuen pensâ;--_
_més ara nostre brill al poeta encanta,_
_i això mai morirà.»_
_1898_
_La Dòna hermosa_
_La presencia de la Dòna hermosa_
_te fa humil i devot contemplatiu._
_En la presencia de la Dòna hermosa_
_hi ha quelcom d’un repòs definitiu._
_La partida de la Dòna hermosa_
_te deixa il·luminat hermosament._
_En la partida de la Dòna hermosa_
_hi ha una estela de llum que s va perdent._
_El record de la Dòna hermosa_
_te fa trist i anyorat somniadô._
_En el record de la Dòna hermosa_
_hi ha una forta i suau meditació._
_L’oblit de la Dòna hermosa_
_és mort, resurrecció i deslliurament._
_En l’oblit de la Dòna hermosa_
_hi ha l’etern recomençament._
_1898_
_L’esposa parla_
_--Quan te parlo i l’esguart se t’esgarria_
_i escoltes i em mig-rius, però no m sents;_
_quan, fugint d’aprop meu, sen va fent via_
_el teu esprit al bell atzar dels vents,_
_jo veig la nau del pensament que t porta_
_navegâ al lluny de l’horitzó marí._
_L’empenta de l’amor també és prou forta_
_per dur-me al teu costat fins an allí._
_Navego al teu costat com encantada,_
_empesa per l’amor que se m’endú._
_La via no conec ni l’encontrada:_
_sols sé que soc l’esposa enamorada,_
_que avanço a vora teu i vaig am tu._
_El Poeta_
_--Més tu ets la guïadora, tu la forta,_
_perquè en mig de la calma o la maror_
_saps que la nau del pensament que m porta_
_sempre retorna al port del teu amor.--_
_1900_
CANTS
LA SARDANA
_Ceres._
I
La sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan,
és la mobil magnifica anella
que am pausa i am mida va lenta oscil·lant.
Ja s decanta a l’esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i sen torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada l’agulla d’imant.
Fixa-s un punt i es detura com ella…
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.
II
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
més, devots d’una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els dirieu d’un culte
que en mistica dança sen vénen i van
emportats per lo simbol oculte
de l’ampla rodona que ls va agermanant.
Si l contrapunt el bell ritme li estrella,
para-s, sospesa de tal meravella…
Lo ritme tornant,
la sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.
III
El botó d’eixa roda, quin era
que am tal simetria l’anava centrant?
Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d’aquest ull gegant?
Potsê un temps al bell mig s’hi apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,
i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant…
Del contrapunt la vagant cantarella
és estrafeta passada d’aucella
que canta volant:
la sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.
IV
No és la dança lasciva, la innoble,
els uns parells d’altres desaparellant:
és la dança sencera d’un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s’aixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l’amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella!
Tota ma patria cabrà en eixa anella!
i els pobles diran:
la sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que ls farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
Que voleii! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaras com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ns duras:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaras.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
CANT DELS JOVES
L’hora nostra és arribada:
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d’una altra albada.
I esperem que surti l sol
per cantar-ne l’alegria:
quan veurem que s’alça l dia,
alçarem, cantant, el vol.
Com aucells ens alçarem,
movent l’aire am la volada;
com a nuvols creixerem,
am remors de pedregada.
I en les serres avials
remourem la gran tempesta,
fins que l sol, veient-nos alts,
ens vesteixi am llums de festa.
I per l’aire, llavors pur,
de la patria rabejada,
baixarem am vol segur
a repòs de mig-diada.
CANT DE MAIG
CANT D’ALEGRIA
Cantem l’entrada del temps clar
am clara veu i rialles clares.
Tornem-nos ben cantaires,
que ara és el temps--de fer ressonar
alegrament els aires.
Passen nuvols corrent i somrient,
regalant aigua i raig de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre ls plans reverdits hi corre l vent
i es mouen els blats verts i les gentades
cridant coses alegres i furioses…
Costes avall degoten les neus fóses.
Sadollem la mirada de verdor
enfonzant-la en el tou dels grans herbatges;
sadollem les orelles de remor
enamorant-les dels bells crits selvatges;
i sadollem el pit d’aire del cel
per cantar l’alegria de la terra,
tant si n surt un mistic bèl
com si n surt un crit de guerra.
Tornem’s soldats lluents i ben armats,
o tornem’s serafins d’ales de plata…
Correm alegrament a tots costats,
correm, que l Maig esclata.
Riem, riem entre les flors i el vent
l’emmajada alegria;
plantem arbres de Maig desaforadament
davant la porta d’or de cada aimia.
Prompte ls arbres de Maig s’assecaran…
la llenya sols destorba:
la tirarem al foc de Sant Joan
i saltarem per sobre.
CANT DE NOVEMBRE
El vermell dels arbres,
encès per la posta--dels sols invernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
Gosa l moment;
gosa l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t’ha sigut donat.
No t’entristeixin, doncs, els funerals Novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser…
De planye és el donzell que ageu sos membres
ans d’haver-los cançat en el plaer.
1895
ELS TRES CANTS DE LA GUERRA
ELS ADÉUS
Que senyals d’adéu han fet
mans exteses cap al mar,
vers els barcos que fugien
am les cobertes massa carregades,
cap allà on les onades lluïen
retorcent-se i bramant assoleiades!
Quants adéus desde aquell adéu primer,
quan Caí, havent fet la mort,
menjà al vespre un bocí a l’endiablada,
el bastó al puny, cenyida la cintura,
voltat de plors de nins, i la muller,
que li deia am lament:
«No vagis pas cap a Ponent!»
Més ell, la cara adusta i ja fatal,
girada envers la posta,
marxà no fent cabal
de les mans que s movien enlaire
en va, sense resposta.
1896
ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya,--la veu d’un fill
que t parla en llengua--no castellana:
parlo en la llengua--que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua--pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa--dels saguntins
i dels qui per la patria moren:
les teves glories--i els teus records,
records i glories--no més de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te--molt altrament.
Per què vessar la sang inutil?
Dins de les venes--vida és la sang,
vida pels d’ara--i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves--en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tragica duies--a mort els fills,
te satisfeies--d’honres mortals,
i eren tes festes--els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos--marxar replens
dels fills que duies--a que morissin:
somrients marxaven--cap a l’atzar;
i tu cantaves--vora del mar
com una folla.
On són els barcos?--On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes,--no tens ningú.
Espanya, Espanya,--retorna en tu,
arrenca l plor de mare!
Salva-t, oh!, salva-t--de tant de mal;
que l plô t torni feconda, alegra i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca l front,
somriu als set colors que hi ha en els nuvols.
Ont ets, Espanya?--No t veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua--que t parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
1898
CANT DEL RETORN
Tornem de batalles,--venim de la guerra,
i no portem armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dufins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Pel mar se us avança--la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la du.
Adeu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som debils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Venim tots de cara--al vent de la costa,
encara que ns mati per fred i per fort,
encara que restin en sense resposta
més d’un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
De tants com ne manquen duem la memoria,
de lo que sofriren,--de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni gloria
d’un poble que s perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Digueu-nos si encara la patria és prou forta
per oïr les gestes--que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua am que l’haurem de fer plorar.
Si encara és ben viu el record d’altres gestes,
si encara les serres que ns han d’enfortî
s’aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu!
1899
_INDEX_
_Pags._
_VISIONS_
_El mal caçador_ 7
_Joan Garí_ 11
_El comte Arnau_ 14
_L’estimada de Don Jaume_ 27
_La fi den Serrallonga_ 31
_INTERMEZZO_
_A la Mare de Déu de Montserrat_ 41
_La cançó de Sant Ramon_ 43
_En la mort d’un jove_ 45
_Els Reis_ 46
_Sol solet_ 47
_Dimecres de Cendra_ 48
_Lo Diví en el Dijous Sant_ 49
_L’aufabrega_ 50
_A montanya_ 52
_Després de la tempestat_ 53
_La nit de la Purissima_ 54
_L’ànima de les flors_ 55
_La Dòna hermosa_ 56
_L’esposa parla_ 57
_CANTS_
_La sardana_ 61
_El cant de la Senyera_ 65
_Cant dels joves_ 67
_Cant de Maig, cant d’alegria_ 69
_Cant de Novembre_ 71
Els tres cants de la guerra:
_Els adéus_ 73
_Oda a Espanya_ 75
_Cant del retorn_ 78
OBRES DE L’AUTOR
_Pessetes_
=Poesies= (originals i traduccions de Gœthe).--1891.
=Poesies= (originals).--1895 2
=Ifigenia a Taurida= (traducció de Gœthe).--1898 2
=Fisonomías de Santos= (traducción de Hello).--1899 3
=Joan Sardà=, estudi necrologic.--1900.
=Visions & Cants= (originals).--1900 3
End of the Project Gutenberg EBook of Visions & Cants, by Joan Maragall
*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK VISIONS & CANTS ***
***** This file should be named 52409-0.txt or 52409-0.zip *****
This and all associated files of various formats will be found in:
http://www.gutenberg.org/5/2/4/0/52409/
Produced by David Starner and the Online Distributed
Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This book was
produced from scanned images of public domain material
from the Google Books project.)
Updated editions will replace the previous one--the old editions will
be renamed.
Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg-tm electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG-tm
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for the eBooks, unless you receive
specific permission. If you do not charge anything for copies of this
eBook, complying with the rules is very easy. You may use this eBook
for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports,
performances and research. They may be modified and printed and given
away--you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks
not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the
trademark license, especially commercial redistribution.
START: FULL LICENSE
THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase "Project
Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg-tm License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.
Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project
Gutenberg-tm electronic works
1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the
person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph
1.E.8.
1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm
electronic works. See paragraph 1.E below.
1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the
Foundation" or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg-tm mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg-tm
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg-tm name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg-tm License when
you share it without charge with others.
1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg-tm work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country outside the United States.
1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work
on which the phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the
phrase "Project Gutenberg" is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no
restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it
under the terms of the Project Gutenberg License included with this
eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the
United States, you'll have to check the laws of the country where you
are located before using this ebook.
1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase "Project
Gutenberg" associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg-tm
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg-tm License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.
1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg-tm License.
1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format
other than "Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg-tm web site
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original "Plain
Vanilla ASCII" or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg-tm License as specified in paragraph 1.E.1.
1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works
provided that
* You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he has
agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
within 60 days following each date on which you prepare (or are
legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
payments should be clearly marked as such and sent to the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
Section 4, "Information about donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation."
* You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
License. You must require such a user to return or destroy all
copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
all use of and all access to other copies of Project Gutenberg-tm
works.
* You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
receipt of the work.
* You comply with all other terms of this agreement for free
distribution of Project Gutenberg-tm works.
1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg-tm electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and The
Project Gutenberg Trademark LLC, the owner of the Project Gutenberg-tm
trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.
1.F.
1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg-tm collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain "Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.
1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.
1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.
1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.
1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg-tm
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg-tm work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg-tm work, and (c) any
Defect you cause.
Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.
Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's
goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg-tm and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at
www.gutenberg.org Section 3. Information about the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state's laws.
The Foundation's principal office is in Fairbanks, Alaska, with the
mailing address: PO Box 750175, Fairbanks, AK 99775, but its
volunteers and employees are scattered throughout numerous
locations. Its business office is located at 809 North 1500 West, Salt
Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to
date contact information can be found at the Foundation's web site and
official page at www.gutenberg.org/contact
For additional contact information:
Dr. Gregory B. Newby
Chief Executive and Director
gbnewby@pglaf.org
Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation
Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
spread public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.
The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular
state visit www.gutenberg.org/donate
While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.
International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate
Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic works.
Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg-tm concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of
volunteer support.
Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.
Most people start at our Web site which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org
This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.